A finals dels 70, un músic d’origen argentí, Xavier Patricio Pérez, més
conegut com a Gato Pérez, va influir en la història de la rumba catalana
amb una manera pròpia de concebre-la, a cavall de la música llatina i
la rumba gitana. Pérez havia descobert la rumba catalana al barri de
Gràcia, i aquest la considerava “la música pròpia, característica i
original de la Barcelona urbana.” En la seva trajectòria com a rumber —
del 1979 fins a la seva desaparició, el 1990—, Gato Pérez va destacar,
no només per la seva heterodòxia —“Ahora vengo yo, a cantar
distinto / con mi estilo especial de palabras y ritmos”, deia a ‘Gitanitos
y morenos’—, sinó també com a autor de cançons. En paraules de
Marcos Ordóñez, el seu biògraf, Gato Pérez era “el millor lletrista patri
(…), el rumber més líric, noctàmbul i existencial que hagi donat el
gènere.” La seva mirada única, excelsa també des del punt de vista
literari, és un llegat, un tresor que ha influït sobre generacions
posteriors; per exemple, els músics que actuen en aquest homenatge,
Set de Rumba i Dani Txarnego. El tercer vèrtex és Quino Béjar,
percussionista dels temps del Zeleste i dels primers discos del Gato.
